Quan el passat diumenge, assegut al sofà de casa i gaudint de la gran victòria de la selecció espanyola sub 20 de Juan A. Orenga i dels mallorquins Joan Sastre i Joan Tomàs, vaig veure assegut al banquet italià, com a entrenador ajudant del “nerviós” Sacripanti a Walter Magnifico, el meu cap va pegar un salt en el temps i em vaig “teletransportar” vint-i-cinc anys enrere; al Mundobasket Espanya 86.
En aquell gran esdeveniment esportiu, tots i totes recordareu el partit pel cinquè i sisè lloc entre la selecció amfitriona (Espanya) i la potent squadra azzurra de Valerio Bianchini. Tot i que aparentment era un tràmit, el resultat final (87-69) deixava ben clar qui era el gallet entre dues seleccions eternament enfrontades i amb un estil de bàsquet clarament diferenciat. Uns estils (espanyol i italià) que diumenge passat, un quart de segle després, tornaren a aparèixer sobre el parquet de Miribilla, a la ciutat de Bilbao. Basta veure com va deixar el nas del “nostre” Joan Sastre, amb una acció si més no sospitosa, Alessandro Gentile (fill d’un altre mite del “pallacanestro”, Ferdinando Gentile, que amb 19 anys no va entrar a la selecció de 1986).
La selecció italiana de 1986, enquadrada al grup C (amb seu a Màlaga), havia disputat una molt bona primera fase, guanyant 4 dels 5 partits (Xina, Puerto Rico, Costa de Marfil i Alemanya), i doblegant el genoll únicament davant la totpoderosa EEUU de Kerr i Robinson.
A la segona fase va passar amb una victòria (Xina) i una derrota (EEUU), però només va poder quedar tercera del seu grup amb 3-2 (victòries contra Canadà i Argentina; derrota contra Iugoslàvia). Aquesta classificació l’enfrontava al tercer classificat de l’altre grup (Espanya).
Aquell mític equip estava format per Roberto Brunamonti (1,91, 27 anys) i Pier Luigi Marzorati (1,86, 34 anys) com a bases. Roberto Premier (1,96, 28 anys), Enrico Gilardi (1,93, 29 anys), el capo cagnoneri Antonello Riva (1,94, 24 anys) i Romeo Sacchetti (1,96, 31 anys) com a alers. Renato Villalta (2,03, 29 anys) i Sandro Dell’Agnello (2,02, 25 anys) com a alers-pivots. Ario Costa (2,11, 25 anys), Fulvio Polesello (2,05, 30 anys), Augusto “Gus” Binelli (2,14, 22 anys) i el citat Walter Magnifico (2,07, 25 anys) com a pivots. En resum, tres jugadors del Granarolo de Bologna, dos del Scavolini de Pésaro, dos del Banco di Roma, dos més de l’Arexons i un jugador de la Simac de Milà, la Mobilgirgi de Caserta i el Divarese.
Com podeu veure, una mescla de joventut i veterania que va donar un resultat relatiu al país transalpí.
Hola Biel , soy Edu.
ResponEliminaDe esta selección italiana , al único que no recuerdo es Fulvio Polesello.
Pero a mi me molaba Sachetti , con su bigote , parecía Perico Ansa , o una mezla de Samuel Puente y Ansa. Brunamonti , fenómeno en Bolonia ; Marzorati , de la quinta de Corbalán ; Premier que luego fichó por Tracer Milan , también gordito tipo Puente o Esteller ; Gilardi lo recuerdo ,pero no la cara ; Riva anotador musculado , perfil parecido a Ivanovic o a Villacampa ; Vilalta siempre me recordó a Fernando Arcega ; Dell'Agnello parecido a Xavi Crespo ; Ario Costa , zurdo , blando , pero brazos interminables ; Binelli , canoso , útil , aunque no era ninguna maravilla ; Magnífico sí era un tío con clase , tipo Andrés Jiménez.
Ahí es nada . En cadete ; Tiá Sans nos ponía partidos de la Lega , me acuerdo uno Cantú-Varese ,y nos llamó la atención Fantozzi , base anotador como pocos , quizás nos llamó la atención el apellido .
Seguiremos en contacto