EL MÀGIC EUROPEU

No tenia un físic privilegiat ni tampoc era el que més títols havia aconseguit en el món del bàsquet (ni a nivell de club ni de selecció), tampoc tenia excessiva cura del seu físic, però des que va decidir canviar la raqueta de tennis (fou campió infantil de la seva república) per la pista de bàsquet del Sloboda, el 'Kindje' (així era com l’anomenaven) mai no va deixar de repartir, desplegar i compartir pura i autèntica màgia.
I és que el nostre personatge era capaç d’innovar, crear, donar harmonia, elegància, intuïció sense deixar mai de sorprendre a la gent des de qualsevol posició del perímetre on se’l col•locàs. De base?, possiblement, amb un maneig de pilota increïble només superat per la seva sobrenatural visió de joc. D’escolta?, qui pot dir el contrari davant els seus famosos 'driblings' amb revers i l’inimitable tir en moviment. D’aler? Encara avui en dia es cerca una suspensió més perfecta que la seva.
L’any 1980, amb el Bosna Sarajevo, juntament amb Bogdan Tanjevic (fins fa poc seleccionador de Turquia), Zarko Varajic i Ratko Radovanovic entre d’altres aconseguí guanyar la primera Copa d’Europa per a un equip iugoslau.
Un any després fitxaria pel Reial Madrid. Tot i que només va jugar dues temporades amb l’equip blanc, va deixar una empremta tan grossa que alguns dels que varen coincidir amb ell feren aquests comentaris poc després de la seva mort:
'Nadie, ni antes ni después, supo desarrollar el baloncesto con la clase y finura que él atesoraba. Mientras la mayoría nos poníamos el mono de faena y las manchas de sudor nos delataban, Mirza jugaba con un traje de Armani impoluto, al que no hacía ni una mísera arruga después de disputar cuarenta minutos' (Juanma Iturriaga). 'Le fichamos en abril de 1981. En junio retornó a su país porque nosotros fuimos a jugar la Copa del Mundo a Brasil. Cuando regresó a Madrid, no sólo hablaba español, sino que también sabía jugar al mus y conocía el significado de la palabra 'paleto'. Así era, siempre estaba intentando superarse. Por eso yo le llamaba 'Maestro', porque aprendí muchísimo de él' (Lolo Sainz). 'Dejó una profunda huella en poco tiempo. Desde luego, es el mejor deportista con el que he jugado' (José Luis Llorente). 'Sólo puedo decir que se ha ido un gran hombre. Y que se le daban muy bien las cartas'' (Rafa Rullán). 'Era un baloncestista enorme y una persona de gran corazón' (Juan Antonio Corbalán). 'Un genio, un superclase, un modelo a imitar' (José Manuel Beirán). 'Quizá haya sido el mejor tirador de todos los tiempos' (Wayne Brabender).
Amb la selecció 'plavi' aconseguí medalles a diversos Jocs Olímpics (or a Moscú 80 i plata a Montreal 76), Mundials (or a Filipines 78 i bronze a Colòmbia 82) i Europeus (or a Belgrado 75 i Lieja 77, plata a Praga 81 y bronze a Turín 79) juntament amb els mítics Kikanovic, Slavnic, Dalipagic i el també desaparegut Kresimir Cosic.
L’any 1983, als 29 anys, va fitxar pel Caserta italià on havia de formar una parella letal amb el brasiler Óscar Schmidt Becerra, però un infart cerebral va canviar el començament d’una il•lusionant temporada esportiva per una vida de sofriment, devastada a parts iguals per la Guerra dels Balcans i els continus problemes de salut que tant el martiritzaven.
El dia 8 de desembre de 2001, a l’edat de 47 anys va morir a Sarajevo aquest mite del bàsquet europeu i mundial. Descansi en pau MIRZA DELIBASIC