diumenge, 30 d’octubre del 2011

IL BISONTE DI CACAK


Amb 205 centímetres d’alçada i quasi 130 quilograms de pes s’alçava majestuós aquest enorme i contundent jugador (amb pinta de llenyataire i que donava llenya fins a l’apuntador) que entre 1986 i 2002 va competir a diferents països europeus i fins i tot, durant la temporada 1992-1993 als Dallas Mavericks de la NBA.

Va néixer a Cacak, RFS Iugoslàvia (actual Sèrbia), el 26 de setembre de 1965. Paisà entre d’altres del déu Obradovic i del magistral Kikanovic, s’inicià com a jugador a la seva ciutat natal.
L'any 1987 fitxa per l’Olimpia de Ljubljana, on va jugar durant cinc anys, sense aconseguir cap títol, ja que per aquella època a l'antiga Iugoslàvia havia grans equips com el Partizan de Divac, Paspalj i Djordjevic, la Jugoplàstica de Kukoc, Perasovic i Radja, el Zadar de Komazec i Vrankovic o la Cibona dels germans Petrovic. Durant la seva estada a la capital d’Eslovènia fou convocat per Iugoslàvia, amb la qual va guanyar el mundial d’Argentina 1990. Juntament amb el malaurat Drazen Petrovic, Velimir Perasovic, Vlade Divac, Toni Kukoc (MVP del Mundial), Dino Radja, Zoran Cutura, Zarko Paspalj, Jure Zdvoc, Zelko Obradovic, Zoran Savic i Arjan Komazec, comandats des del banc per Dusan Ivkovic, van conquistar el títol amb un rècord de 5 partits guanyats i 1 perdut, a la fase classificatòria davant Puerto Rico.
La temporada 1991-1992 té un breu pas pel Pallacanestro Udine de la LEGA italiana. La temporada 1992-1993 fitxa pels Dallas Mavericks de la NBA. En aquells anys va ser un pioner en l'aventura americana, ja que molt pocs jugadors no americans aterraven a la millor lliga del món. La seva actuació fou molt discreta jugant 20 partits amb 8,03 minuts i 2,9 punts per partit. La temporada 1993-1994 fitxa pel Basket Sardegna Sassari de l'A2 italiana, on fa 18,01 punts i 12,2 rebots per partit. Tot i la seva gran actuació, l’equip no aconsegueix pujar a l'A1 i la següent temporada és reclutat per un clàssic del bàsquet “europeu”, el Maccabbi de Tel-Aviv, on juga dos anys. Guanya dues lligues israelianes, encara que en cap dels anys aconsegueix classificar l'equip per a la final four.
Posteriorment té un pas per Turquia (Tuborg Spor Kulübü) i torna a Israel per jugar l’Euroleague amb el Hapoel de Jerusalem aconseguint 17,8 rebots per partit. La temporada 1999-2000 torna novament a Turquia (Fenerbahçe).
En 2000-2001 torna al Maccabi on posaria punt i final a la seva carrera. Aquesta temporada el Maccabbi participa a la final Four de la Suproleague, i després de derrotar el CSKA de Moscou d'un prometedor Kirilenko a semifinals, a la final s'enfronten al Panathinaikos d'Obradovic, guanyant per 81-67 a l’equip grec. Un Curcic ja veterà no és un jugador important en aquest equip, jugant prop de 10 minuts per partit. Després jugaria una temporada més a l'equip macabeu, retirant-se en finalitzar la temporada 2001-2002.

Com ja haureu descobert, aquest prodigi de la naturalesa, un dels jugadors més forts i potents de la història del nostre bàsquet, es tracta de RADISLAV CURCIC.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

EL CANONER ATÍPIC


Michael ("Mike") Joseph Sylvester va néixer el 10 de desembre 1951 a Cincinnati, Ohio. Es va graduar a l'Escola Secundària Moeller i fou jugador de bàsquet de la Universitat de Dayton. Amb 1.96 d'alçada i 93 kilograms de pes, jugava a la posició d'aler. L’any 1974 fou seleccionat amb el número 15 en la sisena ronda del Draft de la NBA per Detroit Pistons. Però la lliga americana no seria el seu destí com a jugador ja que, el mateix any va creuar l’atlàntic per fitxar pel potent equip italià de l’Olímpia de Milà (1974-1980). Posteriorment, i sempre al país transalpí, va jugar al Scavolini Pesaro (1980-1986), Rimini Basket (1986-1987) i Virtus de Bolonya (1987-1990). Durant els 16 anys que va jugar a Itàlia va guanyar 3 Recopes d’Europa i 3 Copes italianes.

Com a jugador, era conegut pel seu caràcter guerrer i una tècnica particular de tir. Tot i que era un tirador amb molta precisió, la seva mecànica deixava molt que desitjar. Es nacionalitza italià i juga amb la “Azzurra”, amb la qual aconseguí la medalla de plata als Jocs Olímpics de Moscou 1980 formant part d’un equipàs entrenat pel mític i amb jugadors de la talla de Dino Meneghin, Pierluigi Marzorati, Roberto Brunamonti, Marco Bonamico, Renato Villalta, Romeo Sacchetti, Enrico Gilardi i Marco Solfrini entre d’altres.

Al final de la seva carrera, l’any 1990, va tornar als Estats Units, on va començar sense èxit la carrera d' entrenador. El seu fill Matt, nascut a Pesaro l’any 1982, ha jugat a la Ohio State Buckeye (2007) i va participar a la pel.lícula "Semi-Pro", amb els coneguts actors Will Ferrell i Woody Harrelson. Actualment viu a Loveland (Ohio).